divendres, 11 d’octubre de 2013

Conte dels arbres

Avui al matí i seguint la tradició dels divendres hem gaudit d'un espectacle!! Hem despertat a la nostra serp Filomena amb el flabiol perque li encanten els contes i no se'n vol perdre ni un!

La Isabel ens ha interpretat el conte dels arbres que ens acompanya durant tot el mes amb les nostres titelles que el representen: el pardal, el vent, la morera, la catalpa, la mèlia i l'alzina. Es tracta d'una història molt maca que hem adaptat als arbres del nostre entorn més proper.  Després de l'espectacle, hem sortit a contemplar els arbres protagonistes de la història i a recollir fulles dels tres arbres de fulla caduca. Tots seguit, els infants que han volgut, han creat un mural a partir de pintura i les fulles recollides!



El conte dels arbres

Vet aquí que una vegada hi havia un   pobre pardal que no podia volar. S’acostava el hivern, i tots els ocells marxaven de viatge ca  a terres més càlides. Però ell, ferit d’una ala, no havia pogut marxar amb els altres ocells que  anaven cap el sud. Només li quedava intentar aixoplugar-se i passar el hivern com pogués. Va pensar que podia fer un niu entre les fulles d’un arbre. S’acostà a uns arbres de fulles tendres i clares:

Pardal:  Morera, què podria passar el hivern amb tu? No puc volar i ja fa molt de fred.

Morera: De cap manera! Els hostes només porten mal de caps. Vull viure sol, jo!

Pardal:  Mèlia, què em deixaries fer el niu a les a les teves branques? 

Mèlia:   Pobre de tu! No vull cap niu a les meves branques. Fora d’aquí!

Pardal:  Catalpa, que podria passar el hivern amb tu? No puc volar i ja fa molt de fred.

Catalpa:   De cap manera! Els hostes només porten mal de caps. Vull viure sol, jo!

El pardal es va quedar molt trit. Si ningú no el volia ajudar, es moriria de fred. Llavors una alzina el cridà:

Alzina:  Ep pardal! Si vols, pots fer el niu a les meves branques.

Pardal:  Moltes gràcies!

Alzina:  Tria la branca que t’agradi més, però jo t’aconsello aquesta   que sempre hi toca el sol.

Pardal:  Moltes gràcies de nou alzina!! 

El pardal estava molt content i molt agraït a l'alzina
En això que un dia arribà el vent i  s’assabentà de la història del pardal. Va parlar amb els seus fills i els digué:

Vent:  Bufeu tots els arbres, bufeu-los tan fort  que perdin les seves fulles. Però no bufeu a l'alziuna, que hanajudat al pardal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada